CONFERÈNCIA CARLES PARELLADA

28 11 2010

El grup del Seminari de Pistoia tenim diverses activitats organitzades per aquest curs 2010-2011. Aquest passat dimecres 24 de Novembre en Carles Parellada va fer una conferència amb el títol:

Algunes fotos de la conferència:

I si no vàreu ser a la Conferència la podeu veure a través d’aquest enllaç:

VEURE CONFERÈNCIA

Anuncis




Visita al Martinet i Piccolo mondo

21 04 2009

El passat 14 i 15 de novembre de 08 un grup de membres d’aquest seminari i altres mestres (en total fórem uns trenta) vam viatjar a Barcelona per visitar dues escoles: “El Martinet” a Ripollet i “Piccolo Mondo” a Valldoreix.

La creença de què una altra escola és possible i la recerca de nous models és el que ens va portar a fer aquestes visites a aquest grup de mestres, professionals que treballam dia a dia des del convenciment que educar és quelcom més que instruir i alfabetitzar.

“El Martinet”
L’escola “El Martinet” és un somni fet realitat d’un grup de mestres que també van creure en el seu moment en la possibilitat de fer una “altra” escola. Van tenir l’oportunitat de juntar-se un grup de mestres amb unes idees comuns i se’ls va oferir l’oportunitat de “crear” l’escola somiada.

Així fou com començaren el projecte des de l’inici i pogueren participar en el disseny de l’escola on més tard treballarien. El projecte, ens expliquen, va poder ser fet sense presses i és així que la imaginació es dispara. El resultat d’aquesta unió entre Arquitectura i Pedagogía ha estat uns espais al servei del benestar i la facilitat d’acció i comunicació d’adults i infants que l’habiten.

La pedagogía de l’escola “El Martinet” es basa en cinc premises:

1-El creixement d’una comunitat:
El Martinet parteix d’un plantejament comunitari la qual cosa va una mica contracorrent en una societat individualista. En aquesta comunitat s’hi inclouen infants, mestres i també famílies.

2-Crea el seu propi idioma i els seus rituals:
Un idioma que s’expressa més en simbolismes que en paraules i que troba mecanismes de comunicació així com diferens rituals que marquen el dia a dia de l’escola respectant els diferents ritmes.

3-Temps i espai de vivència en comú:
Creació d’espais-ambients que aconsegueixen escenaris propers a les necessitats dels infants on la intervenció e l’adult és més bé indirecta; laboratoris que permeten als infants relacionar-se de manera més sensorial., espais transparents que posen de manifest la transparència de tot el que es fa a l’escola; espais que comuniquen a través de la documentació, de les petjades del que s’ha anat fent…
Organització del temps que anul·la els temps morts, un temps sense presses que permeten processos…

4-Que procura pel benestar entenent-lo des de totes les seves dimensions:
Desig de salut. Importància de la naturalesa.

5-Dialoga de forma íntima amb l’entorn:
S’inicia amb el contacte amb el barri. Es pretén que l’escola busqui l’exterior i que l’exterior enriqueixi l’escola. Cal sortir de l’escola per entendre el món, la cultura…

Durant la visita a tots els espais que conformen “la comunitat dels petits” (segon cicle educació infantil), ens va meravellar l’exquisitesa i la cura de tots els espais on cada detall té una raó de ser i on no hi ha res gratuït. Els espais parlen de la la cultura d’infància dels professionals que allà hi treballen, de la imatge d’infant ric, i de la importància que es dóna a les famílies que a l’escola arriben.

Els materials i les propostes que es fan rompen amb la idea d’infant a qui cal “educar” i posen de manifest la necessitat d’experimentar, d’explorar, de provar, de comunicar, de crear… I no puc estar-me de mencionar l’espai exterior, el pati de l’escola; un jardí ple de possibilitats que transpassen la simple idea d’espai de descans d’allò que s’ha fet a l’interior.

I el que reament ens fa creure que aquesta escola sí és possible és veure que aquesta és una escola pública amb unes condicions no gaire diferents de les que podem tenir nosaltres. Ja no ens val l’excusa de ràtios elevades, de poc pressupost, de pocs metres quadrats per aula… El Martinet es ha fet veure que els somnis, amb el treball i la persistència de professionals convençuts, SÍ són possibles!

“Piccolo Mondo”
Dissabte a la tarda visitam “Piccolo Mondo” a Valldoreix, una escola dirigida per Francesca Dávoli qui va treballar molts anys a les escoles de Regio Emilia i que ara, instal·lada a Barceloca, ha volgut crear una escola seguint els mateixos criteris que els de la coneguda ciutat italiana.

L’escola acull infants de 0 a 6 anys i està ubicada a una mena de “xalet” de la localitat de Valldoreix, per la qual cosa l’escola te un caràcter molt familiar, que res té a veure amb les macro-escoles amb una identitat poc definida.

Els infants es troben amb espais fàcilment controlables on la cura de l’estètica és també un dels elements claus que dóna la benvinguda a qui visita l’escola i a qui acut a ella diàriament.

Trobam diversos materials, un taller i alguns mini-tallers dins les aules que ens recorden la idea de Loris Malaguzzi dels cent llenguatges de l’infant i tenim pocs dubtes que els infants en aquesta escola troben l’ambient idoni per expressar i comunicar, sentir-se acollits i  valorats.

El cap de setmana ha estat intens; acabam les visites i els nostres caps ja bullen amb les impressions encara a flor de pell i les ganes d’arribar a les nostres escoles per seguir construïnt l’escola que ara nosaltres també somiam.